Campanya d’adhesió a la Carta de mesures contra la violència immobiliària i urbanística

La situació de l’habitatge a Barcelona i els seus voltants s’ha fet completament insostenible. Mentre uns quants treuen beneficis astronòmics de l’especulació, la majoria de les persones hem de fer uns esforços inacceptables per tenir i/o mantenir un habitatge mínimament digne.
Per altra banda constatem que el model de ciutat imposat per les administracions públiques i els poders econòmics i financers ha provocat que Barcelona s’estigui tornant un lloc invivible per a un nombre cada vegada més gran de persones.
Amb l’objectiu d’acabar amb aquests fets i de fer efectius el dret a l’habitatge i el dret a la ciutat exigim a la Generalitat i a l’Ajuntament que iniciïn els passos necessaris per a l’adopció de les mesures següents:

1. Limitació del preu dels lloguers i els preus dels pisos, per tal que no haguem de pagar mai més del 30% de la nostra renda pel lloguer o la hipoteca. En el cas de totes les persones els ingressos de les quals no superin els 1.283 euros al mes (2,5 vegades el salari mínim), el preu del lloguer o de la hipoteca no podrà superar mai el 20% dels ingressos disponibles.
2. Moratòria dels PERIs i reformes urbanístiques, fins que no s’hagi realitzat un estudi d’impacte social i mediambiental en cada una de les actuacions i fins que no s’hagin elaborat mecanismes per garantir la participació real dels veïns en qualsevol decisió que afecti el seu entorn vital.
3. Reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU). En concret, derogació de l’art. 9è del decret Boyer, que estableix la supressió de la pròrroga forçosa, així com de l’apartat 1 de l’art. 9è de la LAU de 1994, que estableix un màxim de cinc anys de vigència d’un contracte de lloguer. I inici d’un ampli procés de debat i consulta que haurà de portar a l’elaboració d’una nova LAU que faci efectiu el dret a l’habitatge.

D’altra banda, el dramatisme de la situació actual exigeix una solució immediata dels casos més extrems ocasionats per la violència urbanística i immobiliària. Per tant, mentre no s’hagin satisfet els tres punts anteriors, reclamem l’adopció de les següents

Mesures d’emergència d’aplicació immediata

Mesures que facin efectiva la transparència dels Registres de la Propietat; per exemple, l'obligació d'informar totes les parts implicades en la venda d'una finca o d'un pis i la publicació mensual o trimestral de les operacions de compra-venda realitzades en un mateix registre (i dividides per finques).
La condició, per a la concessió de subvencions per a la rehabilitació d'edificis, d'una moratòria de cinc anys en els preus dels lloguers i d'una pujada ajustada estrictament a l'IPC un cop acabat aquest termini.
La penalització de la possessió d’immobles buits, sense utilitzar o abandonats (mitjançant l’augment de l’IBI, l’amenaça d’expropiació o la cessió forçosa).
La despenalització de l'ocupació d’immobles abandonats, amb l'abolició de les penes de multa, presó i condemna a pagar les costes que actualment recull la llei.
La revocació dels documents de propietat d'un immoble a partir dels cinc anys d'abandonament.
La prohibició de venda de sòl públic.
La tipificació de les pràctiques d'assetjament immobiliari (mobbing) com a vulneració del dret a l'habitatge i la seva sanció amb penes proporcionals a la importància d'aquest dret.
La intervenció de les institucions municipals i autonòmiques com a acusació pública en casos d'assetjament immobiliari denunciats per veïns com a mesura dissuasiva per contrarestar la impunitat amb què actuen empreses i particulars en aquest sector.

A causa de l’extrema gravetat de la situació i mentre no s’apliquin les mesures exigides en aquest document, fem una crida a emprendre accions de desobediència civil que visibilitzin la insostenibilitat de l’actual model i que generin xarxes de defensa, lluita i resistència contra la violència immobiliària i urbanística.

Escrit en algun lloc de la selva immobiliària, setembre del 2005

Més informació i versió complerta de la carta per adherir-s’hi: http://bcnviu.org