Cuinant cibermagdalenes. Operacions d'ensamblatge entre tecnologia i política al centre històric de Barcelona

0 Què és l’Espai Social Magdalenes?

L’Espai Social Magdalenes és el resultat de l’experiència de consolidar un centre social i construir un agent polític des de l’autonomia al centre històric de Barcelona. Té el seu origen en l’experiència d’okupació de dos immobles, situats als carrers Magdalenes i Amargòs del barri Gòtic, on els veïns que hi vivien patien una situació de mobbing immobiliari des del moment en què aquestes finques van ser comprades per un promotor que pretenia construir un hotel de luxe.

El més de maig de 2006, l’entrada del col·lectiu (auto)denominat Guerrilla del Habitatge, llavor de l’actual Espai Social Magdalenes, va permetre frenar la vulneració de drets que s’estava produint i denunciar la situació als mitjans de comunicació. L’okupació resultant va decidir rebatejar l’espai com a Promoció d’Habitatge Realment Públic (PHRP), el que pot entendre’s com un primer punt significant.

Significant d’una banda per que els nous habitants van ajudar als pocs veïns que hi restaven a defensar els seus drets. Així, des de l’any 2006 s’ha aconseguit aturar els diferents intents per part de la propietat d’expulsar als antics llogaters (pressions directes i indirectes als veïns, intent d’enderroc de l’edifici,…). Però també significant, per la manera com el col·lectiu de joves (i no tant joves) vam decidir presentar-nos1. Així doncs, partint del joc de subvertir la simbologia gràfica de les campanyes del Ajuntament de Barcelona vam posar l’accent, en allò que les institucions havien de garantir i en canvi no feien “el dret a gaudir d’un habitatge digne i la defensa davant les pressions del mercat”. Aquesta estratègia de resignificació iconogràfica, ja sigui de símbols institucionals o de la societat de consum, ens portarà també a crear la DretStation, partint de la coneguda video-consola Playstation, com a eina/concepte des d’on situar la nostra acció política.

Des de l’Espai Social Magdalenes hem tingut sempre present la necessitat de pensar estratègicament com ens presentem, ja que partim de la idea que tota acció política és també una acció comunicativa, i com a tal no pot aïllar-se dels codis i els signes que configuren la nostra societat.

Però no ens avancem. L’Espai Social Magdalenes (ESM) s’ha anat construint al llarg d’aquests tres anys fins a esdevenir en un dels espais referent per als moviments socials i veïnals de Ciutat Vella. Així, des de l’ESM s’ha impulsat la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella coordinadament amb el teixit veïnal, s’han realitzat activitats de dinamització de l’espai públic amenaçat per la turistificació (concerts, calçotades, sopars al carrer, passis de documentals,…) i s’han presentat diferents iniciatives polítiques al Districte (recuperació pel barri de la sala Scenic actualment en mans de la SGAE, despenalització de la pràctica del Top Manta, reconeixement dels drets de les treballadores sexuals,…).

Alhora, l’ESM ha esdevingut un espai físic de trobada per col·lectius com V de Vivienda, l’Assemblea d’Hipotecats, Salut Autogestió i Comunitat,.. on es reuneixen i desenvolupen bona part de les seves activitats; un espai d’intercanvi d’experiències i coneixements a partir de la realització de tallers oberts, xerrades, punts d’intercanvi,…; un espai des d’on pensar-nos, trobar-nos i prendre plegats una cervesa i un espai on venir intercanviar arxius f2f (face to face) en el Bar Copyfight o on aprendre GNU/Linux mentre ens connectem a Internet gratuïtament.

Però l’ESM s’ha configurat també com un espai de producció política, en tant s’ha convertit en un agent que pensa, decideix i actua, generant discurs i nous fluxos d’acció política. En aquest sentit, l’ESM es defineix a partir de quatre línies estratègiques d’actuació, que descrivim en clau de drets:

El dret al habitatge: en tant considerem que l’habitatge és un dret social i no una mercaderia, per la qual cosa exigim a l’administració que garanteixi l’accés a un habitatge digne posicionant-se contra la violència immobiliària generada pels abusos del mercat.

El dret a la ciutat: considerem que la ciutat, els barris han de tenir com a primer protagonista les persones i col·lectius que hi viuen. Defensem un model de ciutat inclusiva, amb pràctiques reals de participació ciutadana que no serveixin únicament per legitimar decisions, sinó per transformar la ciutat on vivim a fi que sigui socialment més justa i políticament més democràtica.

El dret a la llibertat de moviment: per què considerem que no té sentit restringir el moviment de les persones en funció dels seu origen. En un món on els habitants dels països més enriquits poden viatjar on volen, on les mercaderies traspassen tota barrera duanera, tothom hauria de poder decidir on vol viure i veure garantits uns drets de ciutadania universal (salut, habitatge, ocupació,…)

El dret a la cultura lliure: per què considerem que la cultura és un bé comú produït col·lectivament que ha de poder ser gaudit per tothom al marge de les restriccions que imposen els oligopolis de la indústria cultural com són els copyrights, les patents de programari, el secret tecnològic i que tenen com a únic objectiu mantenir els seus beneficis.

Aquests quatre drets no restringeixen les activitats que desenvolupem, algunes de les quals se situen fora d’aquests quatre eixos, però si que fixen un programa d’objectius que dona sentit a la nostra pràctica política, articula aliances i amplia els nostres horitzons d’acció.

Finalment, cal dir que l’Espai Social Magdalenes no s’acaba en l’espai físic, sinó que perllonga la seva activitat en l’espai virtual. És més, considerem que la divisió binària físic/virtual no té sentit per nosaltres més enllà de les diferències de suport i escenari on realitzem les nostres activitats. D’aquesta manera, les activitats són coordinades no només en assemblees presencials, sinó també a través de les llistes de correu, els textos i calendaris es realitzen mitjançant eines de groupware i publicitades mitjançant la nostra pàgina web, així com mitjançant les eines de xarxes socials. Per a nosaltres, és tant important la presència en el món físic com en el virtual, en tant aquest ens permet millorar la rapidesa i eficàcia de les nostres accions, coordinar-nos amb altres persones i col·lectius amb qui no mantenim una interacció presencial i desenvolupar la nostra acció política també dins l’àmbit del ciberespai.

No obstant això, l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) no és un tret diferencial de la nostra acció política. Al llarg d’aquesta comunicació intentarem veure com aquest col·lectiu, format per persones amb diversos graus de competència tecnològica, hem anat incorporant algunes eines que ens ajudat en la nostra configuració. Descriurem de quina manera hem anat jugant amb la tecnologia, amb quines eines ens hem quedat i quines no ens han servit, descrivint una experiència que considerem rellevant a fi d’entendre quin ús sovint es fa des dels moviments socials, almenys d’aquell segment no tecnòfobic, de les eines relacionades amb les TIC.

1 L’aposta tecnològica dins els centres socials: el precedent italià

Abans d’encetar la reflexió sobre la relació com Magdalenes ens relacionem amb la tecnologia, considerem necessari fer un pas enrere i esmentar quins han estat els precedents que inspiren la nostra acció política. Al marge que puguin haver-hi altres experiències igualment interessants, ens centrarem en el cas italià en tant aquest és el que d’una manera més directa ha influït la nostra línia de treball polític i sobre el qual tenim més coneixement.

El sorgiment dels centres socials com espais de producció cultural i socialització política té el seu origen a Itàlia durant el cicle lluites que s’estén des de 1968 a 1977. A diferència d’altres països com Anglaterra (squatters) o Holanda (crackers) on l’okupació d’espais abandonats estava més centrada en la defensa de les necessitats d’habitatge i la creació d’un estil de vida alternatiu, va ser Itàlia on la creació de centres socials al voltant de l’àrea de l’autonomia fou explícitament entesa com a creació de dispositius polítics d’intervenció directa en el territori. Aquests dispositius tenien com a funció articular i potenciar les diferents lluites que s’hi desenvolupaven i esdevenir agents d’enunciació col·lectiva en l’àmbit local, oberts a la cooperació amb altres dispositius i lluites.

Per entendre la potencialitat del dispositiu, cal tenir present que durant els anys 70’, Itàlia constitueix “l’anomalia europea”, en tant el cicle de mobilitzacions que s’inicia l’any 1968 es perllongarà durant 10 anys. Dins aquesta onada política i cultural, cal esmentar per l’impacte que va tenir per entendre la interrelació entre política i les TIC, el moviment de 1977. Aquest moviment va representar la convergència de l’onada de contestació política que s’havia anat forjant a les assemblees de fàbrica i universitat amb la contestació contracultural que sota el format de noves formes d’experimentació musical, artística i vivencial suposava una revolució de la vida quotidiana. En aquest context, la reflexió sobre la comunicació esdevingué cabdal. Enfront els discursos esclorotitzats de l’esquerra institucional, el moviment de 1977 va fer una aposta per transformar els codis i els signes sobre els quals s’articulava l’onada mobilitzadora.

Enmig d’aquesta repuntada del moviment contestari, que va tenir el seu epicentre en el Conveni contra la repressió celebrat a Bolonya (1977), cal assenyalar l’aparició de Radio Alice com un dels exemples punters d’ensamblatge tecnopolític.

Radio Alice fou una de les primeres ràdios lliures del continent europeu. No es tractava només d’una ràdio que emetia sense llicència i on es programaven continguts alternatius que no era possible trobar a la resta del dial, sinó que el seu format comunicatiu alterava radicalment la manera d’entendre la relació entre emissor i receptor. Fins aleshores, la ràdio actuava com a difusor de notícies, de música o opinió, però la relació que establia amb l’oient és limitava a respondre les cartes o les consultes telefòniques. Radio Alice en canvi utilitzà el telèfon com a manera de què els oients construïssin la seva pròpia emissió, expliquessin com se sentien, generessin les notícies, prefigurant noves formes de comunicació com la publicació oberta que seran popularitzades a partir d'Internet, així com nous formats radiofònics en què el locutor és més un facilitador que no una veu omnipresent, els quals seran posteriorment incorporats en les radio-fòrmules de les emissores comercials.

Així doncs, eren els estudiants tancats a la universitat, els treballadors de les fàbriques ocupades, el jove que es trobava avorrit a la seva habitació fumant ‘uno spinello’, qui trucaven a la ràdio per explicar en primera persona les seves experiències, obrint una experiència dialògica que difuminava les barreres entre emissor i receptor. D’altra banda, les persones que mantenien Radio Alice no eren professionals, si no joves que es reapropiaven de la tecnologia, no només aprenent el seu funcionament, sinó reinventant els seus usos.

A partir de l’experiència de Radio Alice, aquest fenomen de les ràdios lliures es replicà ràpidament per altres poblacions. La ràdio lliure adoptava així una forma viral, com havien fet els centres socials, que podia ser adoptada, imitada i transformada pels diferents nodes que se l’apropiessin. Naixia així Radio Sherwood a Padova, Radio Popolare a Milà, Radio Onda Rossa a Roma i moltes altres ràdios, la majoria de les quals continuen en funcionament.

Es tractava d’una nova manera de reapropiar-se i subvertir la tecnologia generant nous codis de comunicació a partir de l’experiència viscuda als centres socials. Malauradament, la creativitat i vitalitat d’aquest moviment acabarà escanyada per la tenalla representada per la resposta repressiva de l’estat italià i la deriva armamentista liderada per les Brigades Roges.

Tanmateix, el pòsit del moviment del 77 no desapareixerà, i una nova generació d’activistes a finals dels 80 i a principis dels 90 comença a experimentar amb els primers ordinadors personals, abans i tot de la popularització d'Internet i la world wide web.

Aquesta voluntat per fer un ús polític de la tecnologia informàtica afavorirà noves formes d’ensamblatge político-tecnològic: creació de BBS on intercanviar informació, desenvolupament de programari amb valor d’ús polític, criptografia i experimentació amb el mail-art.

Malgrat que en altres espais ja s’ha parlat a bastament d’experiències de comunicació alternativa com la xarxa de nodes d’Indymedia o d’intervencions artístico-polítiques realitzades en la xarxa (com les dutes a terme per l’Electronic Disturbance Theater), cal esmentar altres experiències que malgrat no han tingut el reconeixement de les primeres, han estat claus pel desenvolupament dels centres socials.

Un cop més a Itàlia fou on des de l’àrea de centre socials durant la segona meitat dels anys 90 va tenir lloc la creació de hacklabs (laboratoris d’experimentació i aprenentatge de les noves tecnologies), l’impuls dels hackmeetings (convencions que reunien els hackers i persones interessades en la nova tecnologia), així com la reapropiació de l’imaginari de la cibercultura i el ciberpunk com a metàfora descriptiva de les amenaces i possibilitats de la societat actual, a partir de la creació de revistes com Decoder o editorials alternatives com Shake, pioneres en la importació d’autors i conceptes de la cibercultura alternativa nord-americana.

Així mateix, cal recordar també experiències pioneres com la creació d’ECN (European Counter Network) una xarxa de telemàtica antagonista que treballa per la coordinació virtual de l’àrea dels centres socials italians oferint allotjament, serveis de correu, xat, agenda, cercador, llistes de correu, servidor de vídeo,… a partir del projecte “Isole nella rete” que pren el nom d’un conegut llibre de l’escriptor ciberpunk Bruce Sterling.

Si hem fet referència a l’experiència italiana com a model d’hibridació entre tecnologia i política és per què aquesta és la que ha inspirat moltes de les iniciatives d’ensamblatge tecnopolític impulsades per l’àrea de centres socials de l’estat espanyol. Per exemple, la creació del projecte Sindominio l’any 1999 inspirant-se en l’experiència de l’ECN italiana, la celebració de Hackmeetings anuals, el primer es realitzà a Barcelona l’any 2000 i el darrer a Madrid el 2009, així com la creació de hacklabs, espais on compartir i socialitzar el coneixement tecnològic i informàtic allotjats en centres socials. Cal destacar en aquest sentit la forta aposta pel software lliure des dels centres socials que han desenvolupat la seva vessant tecnològica.

Entre aquestes experiències esmentades, cal destacar Sindominio, en tant a diferència d’altres experiències d’ús antagonista d'Internet, no es tracta tant d’oferir una plataforma de serveis (hosting, mailing list, correu electrònic,…) com de generar una manera diferent d’entendre la relació amb el ciberespai entre les persones i nodes que es vinculen al projecte:

Porque el ciberespacio digámoslo una vez más no es una herramienta, no es una infraestructura: es un determinado modo de utilizar las infraestructuras existentes, en suma, el ciberespacio es un tipo particular de relación entre personas, un verdadero movimiento social que se ha desarrollado al margen de Estados y multinacionales sobre una base de funcionamiento cooperativo. Pero que de ninguna manera se entienda esto como un intento escapista de que la gente abandone sus territorios y sus luchas para perderse en un “mundo virtual” (tampoco deseamos que un mundo imite al otro), sino más bien que se use la virtualidad para habitar mejor el territorio, para comunicarnos y construir socialidad autodeterminada y no mediada por el Estado ni por las instituciones. El ciberespacio nos debe servir también para coordinarnos mejor, para impulsar debates, campañas y acciones conjuntas, en fin, para poner en concierto la diversidad y experimentar formas de cooperación, de escucha mutua y de democracia inéditas hasta ahora.2

Així doncs, la voluntat de crear un espai virtual de coordinació que potencii la existència i presència de moviments contraculturals i de resistència en els territoris virtuals és la clau del projecte de Sindominio. Així com Radio Alice va trencar als anys 70’ amb la dinàmica d’emissor – receptor, Sindominio vol trencar en la dècada dels 2000 amb el binarisme client (generador de contingut) i proveïdor (prestador de servei) obrint noves formes d’entendre la relació. Actualment, diferents persones de l’ESM participen de l’assemblea de Sindominio, la participació en l’assemblea es fa a títol individual i no com a col·lectiu, i és en aquest espai on s’allotja la seva web de l’ESM, així com les mailing list.

2 La DretStation: quan (i com) posem la tecnologia a les nostres mans

Quan vam començar a pensar com podíem donar a conèixer el projecte de l’ESM vam recórrer a l’icone d’una popular videoconsola, la Play Station, rebatejant-la com a Dretstation a fi d’englobar les nostres línies estratègiques d’acció. Així, els botons de la consola passaven a representar els quatre drets anteriorment esmentats, a fi de visualitzar que els drets socials no són conceptes trascendents, sinó el resultat de les nostres accions a fi de defensar-los i construir-los, de manera que podem arribar a esdevenir protagonistes de la nostra història.

Concebre l’ESM com a una Dretstation, representa entendre’l com l’interficie tecnològica que ens permet desenvolupar accions polítiques de forma coordinada en el territori, ja sigui virtual o físic. Entenem doncs la política de forma maquínica, on l’ESM és una màquina més que interacciona, s’oposa, es connecta i s’articula amb altres màquines. Alhora desconfiem dels falsos binarismes que diferenciem màquina i humà. La Dretstation, com espai i màquina, no pot separar-se de les persones que hi participen i alhora la nostra acció política no pot diferenciar-se d’aquest dispositiu maquínic.

Però la Dretstation admet també una lectura semiòtica: indica la voluntat de reapropiar-nos de la tecnologia, en sentit material i simbòlic, la possibilitat de subvertir els icones tecnològics del capitalisme de consum dotant-los de doble ús. En aquest sentit, si hem optat per la Dretstation és per què aquesta forma part dels codis i icones que defineixen la societat actual, una societat de la qual no volem aïllar-nos, premissa que al nostre entendre es clau per a optar per transformar-la. Entenem que no som diferents del món on vivim, som part d’aquest món i és en tant que part d’ell que actuem: qui de nosaltres entén com funciona la Playstation, quants de nosaltres ens hem posat alguna vegada a jugar amb ella?

2.1 la tecnologia com a metàfora

A partir de l’aposta de l’Espai Social Magdalenes per construir-nos com a un dispositiu d’intervenció política en el centre històric de Barcelona, la tecnologia no ha servit només com a pròtesi material per millorar la nostra coordinació interna i facilitar la nostra comunicació externa, sinó que també ha actuat com a metàfora conceptual des de la qual pensar-nos i comunicar més efectivament el que som.

En aquest sentit considerem que la campanya DretStation ha estat una de les metàfores que des de Magdalenes hem utilitzat per pensar i comunicar la nostra activitat política. Dretstation concebeix l’ESM com una consola en procés continu d’autoconstrucció, on som capaces d’activar i posar en joc aquells drets que defineixen la nostra estratègia d’intervenció política: el dret a l’habitatge, el dret a la ciutat, el dret a la llibertat de moviments i el dret a la cultura lliure.

El model de la Dret Station s’inspira en el comandament de la PlayStation, i vol emfasitzar que els drets no són quelcom abstracte i immaterial sinó que són el resultat de l’acció que siguem capaces de desenvolupar.

Alhora, la inscripció de la nostra activitat en el context dels videojocs, posa sobre el tauler que la política no és un patrimoni d’experts. La tecnologia és objectivable, reutilitzable, millorable i transferible -especialment quan es basa en coneixement obert, això permet que la nostra relació amb ella pugui desenvolupar diferents graus d'expertesa. Per exemple, podem utilitzar un servidor web per allotjar les nostres pàgines o un servidor de correu per gestionar les nostres llistes. La seva objectivació ens permetrà gaudir dels seus serveis. Però si aquests servidors estan programats en software lliure com l’Apache o el Mailman, podrem personalitzar-los, incorporar noves característiques o utilitzar-los com a base de futurs desenvolupaments creant un fork, depenent de la nostra expertícia. De la mateixa manera, considerem que cal pensar no només en com la tecnologia ofereix eines per millorar la nostra acció política, sinó com també la política esdevé tecnologia, de manera que eines com la Dretstation, la PHRP o altres poden ser replicades, transferides i millorades a partir de la creació d’espais de compartició de coneixements. Aquest doble esdevenir entre política i tecnologia, és el que anomenem ensamblatge tecnopolític.

2.2 la tecnologia com a matèria

Més enllà d’imaginar-nos i representar-nos a partir de la metàfora tecnològica, l’ESM també fa diferents usos de les TIC. Aquests usos van des de la vessant més utilitarista (les eines proporcionades per les tecnologies de la informació i comunicació son usades per aconseguir un objectiu), passant per certs moments més procedimentals (les eines de les TIC s’insereixen en la manera de treballar col·laborativament i la transformen) fins arribar a fer-ne us com a fi en si mateix. Intentarem descriure aquests tres moments a partir dels exemples que ens hem anat trobant.

  • 2.2.1 L’ús de les TIC com eines de comunicació

Com a projecte polític que és l’Espai Social Magdalenes, un element fonamental i constitutiu és la voluntat de fer pública la seva activitat. En aquest sentit, s’ha vist necessari treballar la visibilitat en diferents àmbits: ja sigui en l’espai públic de Ciutat Vella, en espais de representació política i administrativa o en espais de representació mediàtica, la transparència de les nostres accions ha estat present. És per aquest motiu que hem vist necessari treballar aquest altre espai de representació: l’espai virtual.

Enllaçant amb la tradició descrita abans de la creació d’espais autogestionats en la xarxa, quan Magdalenes va decidir crear la seva web ho va decidir fer allotjant-se a Sindominio, i recolzar així una manera antagonista d’entendre la xarxa. És més, la voluntat de trencar les dinàmiques clientelars i els rols d’experts i usuaris encaixa en la manera de situar-se Magdalenes en els diferents espais. Tal i com ho intenta fer en espais de representació política apostant per l'assemblearisme i per l’horitzontalitat, també ho intenta fer en aquest espai de representació virtual.

http://magdalenes.net

En concret, la web del Espai Social Magdalenes s’ha construït fent servir un CMS o sistema de gestió de contingut, eina que permet publicar de manera senzilla. El CMS escollit per aquesta funció ha estat drupal (http://drupal.org) hi ha hagut varis motius que ens han fet decantar cap aquest software. Evidentment, era clau que la eina escollida estigués desenvolupada en software lliure. Considerem que emprar programes desenvolupats de manera col·laborativa és la millor manera de recolzar-los, almenys per les persones que (encara) no tenim els coneixements necessaris per col·laborar en el seu desenvolupament. Drupal és un programa de codi obert, distribuït sota una llicència GPL (GNU General Public License) i mantingut i desenvolupat per una comunitat creada per usuaris i programadors.

També ens ha resultat interessant la seva versatilitat. Drupal és un CMS amb una estructura base realment senzilla que permet un creixement modular del lloc web depenent de les seves necessitats. Això fa que dos llocs webs creats amb drupal siguin completament diferents, ja que s’hi hauran implementat funcionalitats diferents. Drupal permet desenvolupar des d’un portal de comerç electrònic fins a portals de comunitats web. Ens era necessària aquesta característica? Tenint en compte que magdalenes és un projecte viu, que creix i es va conformant a mesura que l’anem pensant i realitzant, no podem pensar la seva web de manera estàtica i predeterminada. El primer disseny reflecteix una necessitat concreta: com podem pensar en la seva futura forma? Com podem fer eleccions que no condicionin restrictivament les eleccions futures?

L’altre element fonamental en l’espai virtual de Magdalenes ha estat la manera col·laborativa de crear-lo. Tot i les facilitats actuals alhora d’implementar un sistema com drupal, i les facilitats existents per a la seva publicació, no tothom parteix dels mateixos coneixements i habilitats. Els tallers interns d’autoformació per aconseguir que tots els participants del Espai Social poguessin treballar amb aquesta eina han estat clau. Reforçant aquest espai virtual i potenciant la voluntat comunicativa hem fet ús d’altres canals que ens ofereix la web2.0. Per exemple, a partir de la creació d’un grup del facebook, mitjançant el qual publicitem les nostres activitats i a través de diferents llistes de correus allotjades a Sindominio que ens permeten mantenir un servei actual de Newsletter a més de 500 persones.

  • 2.2.2 L’ús de les TIC com eines de col·laboració

L’Espai Social Magdalenes és un espai que es vol definir a través de la seva manera d’organitzar-se. L’autogestió i l'assemblearisme són dos pilars al voltant dels quals hem construït diversos espais de reflexió i debat polític, espais de treball i de coordinació de les diferents realitats que conformen Magdalenes. Tal i com ja hem anat apuntant, aquests espais no es poden dibuixar amb una línia que separés entre “virtual” i “real”, sinó que un es recolza en el treball realitzat a l’altre i a la inversa. Així, les llistes de correu internes són un complement de les assemblees, on es debaten algunes de les qüestions abans de trobar-nos físicament.

Una altra eina que hem anant incorporant al llarg dels dos anys llargs de desenvolupar aquest projecte ha estat els recursos oferts pel software de treball col·laboratiu o groupware. Hem anat aprofitant els espais de treball virtual que ofereix google.com activant una de les seves comptes. Google Docs ens ha permès compartir documents i anar-los treballant conjuntament, de la mateixa manera com a través del Google Calendar els diferents col·lectius que fan ús del local han pogut anar coordinant les diferents activitats sense acabar solapant-se en l’espai.

També hem anat emprant diferents eines per compartir el que hem anat produint. A Picasa podeu trobar un recull fotogràfic de les activitats que hem anat realitzant, i a slideshare hem anat compartint els materials de suport de diverses xerrades i tallers.

Aquest punt és el que ens ha generat un debat sense resoldre: fins a quin punt podem estar parlant de com treballem amb eines col·laboratives, com a resposta a els nostres interessos polítics entorn l’autogestió i l’assemblearisme, quan en gran part ho fem fent servir software proporcionat per grans empreses (algunes d’elles amb pràctiques monopolístiques?). Fins a quin punt té sentit continuar fent servir el facebook quan molts de nosaltres qüestionem frontalment la seva política de privacitat?

  • 2.2.3 L’ús de les TIC com eines de producció i formació

La resposta a aquesta pregunta ve sovint donada a les diferents maneres d’aproximar-nos a la tecnologia que tenim els diversos membres del Espai, i és en aquest punt en que les eines de comunicació formen part del programa formatiu que estem desenvolupant.

Partim de considerar falsa la premissa segons la qual tothom està en igualtats de condicions davant la tecnologia. Els diferents bagatges individuals, així com les diferents maneres d’entendre les eines TIC fan que no tothom s’aproximi a aquestes de la mateixa manera, ni li pot oferir una igualtat de condicions per que es pugui expressar. Al Espai Social Magdalenes hem treballat per fer front des de la barrera econòmica que suposa tenir una connexió a la xarxa d'Internet fins a intentar reduir al màxim aquesta esquerda que suposen els diferents nivells d’alfabetització digital.

Hem convertit un raconet del Espai en un punt de lliure accés a Internet, i oferim una xarxa wi-fi a tothom que s’aproximi. Hem compartit manuals interns que expliquen la manera de publicar a la web als membres i col·lectius del Espai Social, com utilitzar el espai de treball del Google Docs i Google Calendar i com emprar el mailing de difusió.

Més enllà de donar resposta a les necessitats pròpies de la assemblea, l’Espai Social Magdalenes ha anat definint una línia de formació entorn el software lliure. Aquesta vessant pública és la que podem enllaçar amb la línia política que hem definit entorn l’eix de cultura lliure.

Durant tot l’any passat es va anar desenvolupant un curs de GNU/Linux anomenat Linux clàssic / Linux fàcil. Sota aquest nom es va dur a terme un taller d’introducció a aquest sistema operatiu lliure, iniciant-se amb una install party i anant aproximant-se amb sessions temàtiques a diverses facetes de les distribucions basades en debian. Amb el joc dialèctic entre allò clàssic i allò fàcil, en una mateixa sessió s’explicaven els fonaments d’administració en línia de comandes i el seu equivalent en entorn gràfic.

A part de les sessions adreçades a conèixer GNU/Linux, també hem treballat altres eines de software lliure, segons interessos i coneixements dels participants. En aquesta línia podem entreveure l’embrió d’un hacklab o punt de trobada a través del qual ens puguem trobar diferents persones amb interessos comuns i continuar treballant aquesta línia.

L’altre vessant del eix de cultura lliure és la que es gira entorn el Bar Copyfight. El Bar Copyfight es va llençar l’any passat com un dels primers espais de intercanvi f2f (face to face) de Barcelona, enllaçant amb la lluita contra la penalització de les xarxes d’intercanvi existents a Internet La creació del Copyfight respon a la lògica de mantenir un filesharing permanent, enriquint-se amb cada una de les persones que hi ha anat passant, i al mateix moment, emfatitzar que el que ens enriqueix no és només allò que posseïm (si podem aplicar aquest verb a productes immaterials) si no sobretot allò que compartim, siguin pel·lícules, música o experiències.

3 Futurs reptes i possibilitats de la introducció de les TICs a l’ESM

L’ús de les TIC a l’ESM ens obre un camp nou de possibilitats, però també de dificultats. Volem acabar aquesta comunicació plantejant quins són els reptes i oportunitats amb què ens hem trobat en el nostre periple per la societat de la informació.

D’una banda, diferenciem aquells reptes que situem en l’objecte (p. ex un programa o una eina virtual) d’aquells que ens afecten com a subjecte (com ens relacionem com a col·lectiu amb l’objecte).

Entre aquells reptes que fan referència a l’objecte el principal és el diferent grau de desenvolupament i popularització entre les eines web desenvolupades en software lliure per a la comunitat ciberactivista, d’aquelles eines desenvolupades en software propietari o lliure per empreses i grups comercials. Així doncs, tal i com apuntàvem anteriorment, l’ESM fem us de les diferents aplicacions web 2.0 creades per Google (Google Docs, Picasa, Google Maps…) si bé som conscients que a l’emprar-les estem col·laborant en la consolidació d’un nou monopoli informàtic. Una reflexió semblant podem aplicar a l’ús del Facebook, en tant aquest ha esdevingut una de les eines més populars de gestió de xarxes socials, però que preferiríem migrar a altres plataformes sense ànim de lucre. El problema que ens trobem és que les aplicacions alternatives no compten encara amb suficient massa crítica que ens permetin deslliurar-nos de les aplicacions comercials.

Un altre problema relacionat, és que la majoria d’eines pensades per la web 2.0 no responen a les necessitats dels moviments socials. En aquest sentit, trobem a faltar eines que ens permetin de forma integrada: millorar la nostra comunicació interna, organitzar la documentació que produïm, establir una agenda d’activitats i gestionar el mailing de l’espai. Fins ara, utilitzem programes diferents per cadascuna d’aquestes activitats el que dificulta l’aprenentatge i la gestió. D’altra banda, el fet que molts dels aplicatius de la web 2.0 estiguin gestionats per empreses suposa un problema per a la seguretat de la informació produïda. En aquest sentit, ja s’ha demostrat com Google. Twitter i altres empreses s’han doblegat als interessos de governs com Iran i la Xina amb les seves polítiques restrictives d’ús d'Internet Així, coincidim amb la declaració d’independència del ciberespai redactada per John Perry Barlow el 1996 quan afirma :

Governants del món industrialitzat, cansats gegants de carn i acer, vinc del Ciberespai, la nova llar de la ment. En nom del futur, a vosaltres, que sou del passat, us demanem que ens deixeu en pau. No sou benvinguts entre nosaltres. No teniu cap autoritat on ens reunim.3

D’altra banda, com a límits interns del subjecte, el col·lectiu de persones que formen part de l’ESM, cal assenyalar l’existència de resistències a canviar d’eines, originada en part per la manca de coneixements tècnics i de temps per dedicar-s’hi. En aquest sentit, és encara un lloc comú el fet que l’aprenentatge i ús de la tecnologia encara no es consideri com un aprenentatge polític, una tendència que des de l’ESM intentem invertir.

Per fer front a aquests reptes ens proposem explorar les següents alternatives;

D’una banda, la creació d’un hacklab estable que serveixi com espai d’intercanvi de coneixement i al desenvolupament d’eines lliures. En aquest sentit, considerem clau el desenvolupament d’una línia de sessions i tallers destinats a l'auto-formació en eines basades en programari i maquinari lliure, en la línia dels cursos de GNU/Linux que vam programar, incorporant llenguatges de programació, administració de xarxes i seguretat informàtica.

D’altra banda, incorporar eines de socialnetworking basades integrament en software lliure i desenvolupades per xarxes activistes (com per exemple el projecte Cabgrass desenvolupat pel col·lectiu ciberactivista riseup). L’ús d’aquestes eines, implica millorar la formació tecnològica de les persones que participen a l’ESM, la qual pretenem desenvolupar a partir de diferents sessions que permetin socialitzar el coneixement expert.

Finalment, considerem necessari socialitzar aquest coneixement al territori on desenvolupem la nostra activitat. En aquest sentit, considerem necessari estendre les install parties més enllà de l’espai físic de Magdalenes a fi d’afavorir l'extensió del programari lliure; incentivar la migració dels moviments socials i el moviment veïnal a plataformes de software lliure; i establir aliances i articulacions amb altres nodes activistes.

NOTAS:

1 Pancarta de presentació de la okupació del espai: http://farm2.static.flickr.com/1030/533345686_594f933382.jpg

Bibliografía/Referencias

  • Berardi, Franco (Bifo) (2004) Il sapiente, il mercante, il guerriero. Dal rifiuto del lavoro all’emergere del cognitariato. Roma: Derive Approdi
  • Corinto, Arturo di & Tozzi, Tommaso (2002) Hactivism. La libertà nelle maglie della rete. Roma: Manifestolibri
  • Pasquinelli, Matteo (2002) Media Activism: Strategie e practiche della comunicazione independente. Roma: Derive Approdi
Tags: